l'origen del nom de les notes de l'escala

    L'italià Guido de Arezzo (995-1050), en plena Edat Mitjana, a l'any 1026, va introduir, el pentagrama i va inventar l'escriptura de les notes, (do, re, mi, fa, sol, la). Arezzo, per a crear la seua escala, va utilitzar la primera síl.laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan, que deia el següent:

Ut queant laxis    Resonare libris Mira gestorum Famuli tuorum Solve polluti Labii reatum Sancte Joannes

    Més tart, per les dificultats per a cantar, la ut es va canviar per do, pero van haver de transcórrer cinc segles, fins el segle XVI, per a què es completara l'escala musical, tal com hui la coneixem.

      Es va recòrrer al mateix himne que Arezzo havia utilitzat al segle XI, i amb les inicials de Sant Joan, que per aquella època, s'escrivia Sante Ioanes, i es va formar la sèptima nota , I, i la octava va ser la repetició del DO. 

Actualment a Espanya, França i Itàlia s'utilitza este sistema per a nombrar les notes (do, re, mi, fa, sol, la, si), mentre que en Anglaterra o Alemanya utilitzen C (do), D (re), E (mi), F (fa), G (sol), A (la) i B (Si, sols en Anglaterra) i H (Si, sols en Alemanya).

el paper del docent en la motivació de l'alumne

Recolçar a l'alumne, trobar la seua curiositat per a que aprenga, per a que millore per si mateix.

Ensenyar des d'estats positius, motivant-los des del seu interior, en lloc de recórrer a amenaces o promeses de recompensa. Açò no és fàcil, però és la nostra obligació intentar-ho. Hi ha moltes vegades que un professor en la seua tasca de correcció reafirma i reforça els errors en lloc de destacar les coses positives. Pot ser que tingues un alumne en classe i s'equivoque en un cert passatge, la nostra obligació és corregir-ho, però....segur que també ha fet altres coses bé, ací és on entren els estats positius, hem de, a més de corregir irectificar els errors, lloar i enaltir els encerts.

El camí ho camina l'alumne. Moltes vegades he dit als alumnes que jo no els ensenye, simplement faig de guia i els indique el camí a recórrer, però són ells els que han d'aprendre i caminar el camí.

Programació. Una bona seqüenciació de peces i continguts va a ajudar a l'alumne a mantenir-se motivat. Si programem peces per baix del nivell de l'alumne, aquest s'avorrirà i desmotivarà, i si programem peces amb un nivell de dificultat molt superior al de l'alumne ocorrerà el mateix, apareixerà la falta de motivació i a més... la frustració, en veure que no aconsegueix realitzar el treball que se li ha encarregat.

l'automotivació

Un dels problemes als quals ens enfrentem els docents avui en dia es el de la motivació. La linea d'aplegada, més que aconseguir que un alumne estudie, és la de lograr que un alumne estiga motivat. Però.....com podem aconseguir-ho?
Per a començar, com a docents, no podem motivar a un alumne. Un professor no pot motivar a un alumne, a canvi el que si pot i ha de fer, es ajudar a l'alumne a que trobe la motivació. Encara que el resultat que busquem siga el mateix, el camí és ben diferent.

Hi ha dos tipus de motivacions, la extrínseca, que cerca estímuls externs com recompenses o premis, i la intrínseca, que és quan es realitza algun tipus d'activitat per simple plaer sense cercar una recompensa. En aquesta última és en la qual hem de centrar-nos, encara que alguna vegada puguem recórrer a la motivació extrínseca, no deu ser el nostre pilar fonamental, ja que si les recompenses externes s'utilitzen sovint deixen d'assortir l'efecte desitjat. 

La millor motivació es quan un alumne apren alguna cosa per si mateix. 

Habit d'estudi de les escales

En aquesta entrada escriuré sobre la importància en l'habit de l'estudi de les escales.

Estudiar tècnica de escales amb el clarinet potser prou aborrit, ja que no estem interpretant ninguna peça o cançó amb una melodia que ens agrade, així doncs, no tindrem més remei que crear un habit per a què ens siga més fàcil i ho puguem fer sense massa problemes.

Primer pas

El primer dia sempre es el més complicat, ja que mai apetirà començar a fer este estudi, així que el que farem serà dedicar-li tan sols uns 3 minuts, lentament i amb el metrònom, durant aproximadament una setmana, sempre al principi de la pràctica diaria. Fixar un ordre dels continguts de l'estudi ens ajudarà a crear un bon hàbit d'estudi.

Segon pas

Una vegada passada una setmana augmentarem el temps d'estudi a una mitja de 5 minuts durant una setmana mes, sempre amb el metrònom.

Tercer pas

Una vegada aplegats a aquest pas l'alumne haurà quasi aconseguit un habit d'estudi de les escales, ara la nostra tasca com a docents serà la de combinar diferents excercis d'escales per a que l'alumne no caiga en la monotonia i continue amb el treball que ha realitzat fins ara.

Tan sols dir que una vegada superades les dos primeres setmanes, l'alumne ja quasi ha adquirit un bon hàbit d'estudi, però a més, haurà aconseguit una millora considerable en la seua tècnica que li permetrà interpretar amb major fluideça.

Per a qué estudiem escales?

L'estudi d'escales sol ser un estudi que no agrada als estudiants de clarinet, o d'algun altre instrument, però es un estudi fonamental per a poder avançar tant en el nivell tècnic com en el nivell musical de qualsevol intérpret musical.

Per als professors

Enfoquem l'estudi de les escales musicals desde un punt de vista no sols pràctic, si no fent entendre als alumnes que amb un bon estudi d'escales milloraran la primera vista amb l'instrument i l'execució de partitures cada vegada amb més facilitat encara que aquestes siguen de dificultat més complicada.

Per als alumnes

Primerament estudiem amb metrònom i lentament una part de l'excercisi d'escales, per a posteriorment quan eixa part estiga perfectament interpretada pujar la velocitat fins aplegar a la velocitat marcada pel professor.

Este estudi ens donarà la tècnica suficient per a poder tocar qualsevol passatje musical amb soltura i sense interrupcions.

Per als pares i mares

Recordeu als alumnes de la importancia de l'estudi d'aquestos excercisis, sou una gran ajuda per al professor desde casa.

En classe

La nostra tasca com a docents es fer veure a l'alumne que, a banda dels exercisis de les escales, puga reconèixer qualsevol escala a qualsevol passatje d'una partitura, d'aquesta forma veurà l'utilitat del seu estudi.